15 d’abr. 2010

Ja t'ho he dit que et renyarien


La nena passa per davant del taulell cridant com si estes al carrer. La seva mare l'increpa a crits des de la secció infantil.
M'aixeco. Vaig a parlar amb la mare per dir-li que parlin fluixet. Acarono la galta de la nena, la miro als ulls i li dic pel seu nom de pila que baixi la veu.
Arriba el nuvi de la mare de la nena i saluda rialler.
Segueixo amb la redacció de la crònica de la darrera activitat que s'ha fet a la biblioteca. M'agradaria enviar-la al Sarment (publicació local) abans del divendres.
Noves rialles i crits d'eufòria a la secció infantil.
- ssshhhht! - Si us plau! - faig amb veu de bibliotecaria.
Però el zum zum no para de créixer.
M'aixeco. Vaig a parlar amb el nuvi de la mare perquè no facin soroll.
El noi reprimeix un gest de ... disgust?. Tan se val! Ja els he avisat dues vegades.
Segueixo amb l'article. Busco paraules que expressin l'emoció viscuda en la darrera hora del conte. "Va estar realment bé", "els menuts van gaudir de valent", "els nens s'ho van passar pipa amb l'espectacle".
Però no puc concentrar-me. Els crits de la secció infantil es deuen estar escoltant des de Guadagoudou. Potser podria llogar un hotel a Burquina Faso amb una massatgista que tractés famílies amb estrès postraumàtic!
Em pregunto si la mare està pensant: "¿será mi hija hiperactiva?". Però cada vegada estic més segura que aquesta mare deu tenir altres inquietuds.
La nena baladreja, la mare la renya en veu alta i el nòvio de la mare malbarata una darrera estratègia de distracció. S'ha estirat al terra com si estes al menjador de casa seva i està voleiant la nena com si fos un avió de baix cost de Ryan Air.
M'aixeco amb un somriure. M'acosto a la família i els dic:
- Es hora de marxar! - els informo- Vinga, on teniu les jaquetes?
- "pero si son las siete menos cuarto! - exclama la mare.
- "Si, ya lo sé - responc- Pero hoy os habéis portado tan mal que ya no podéis estar más rato aquí"
- "Ves Jenifer! Ya te he dicho que esta señora te regañaría"

2 comentaris:

Sandra y Pedro ha dit...

Sin comentarios.
Hay personas que no saben comportarse en los lugares publicos. Como seran en su casa?
besos!

Josep ha dit...

Hola Susi. Muy bien hecho, y aun es poco.
Lo que dice Sandra es verdad, y además creo que no basta con decirles que se vayan a esta hora. Hay que decir que si quieren volver que sea con educación o si lo prefieren que se vayan a un bar.
En esto de ser educado yo también he tenido las mismas con el padre de la niña que compartía habitación con Regina.
un petó.

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Free Samples By Mail