Any Espriu 2013

L’ÓS  NICOLAU.

Ara tocarem un timbal més afinat,

Si us plau. Que difícil!

Per Placetes i carrers

Fan ballar l’ós Nicolau,

Orb i semiparalític.

-Parrunyó, mou el pinré

Buscaró, després el can.

Paripén, queleraló!

Les puces se l’han cruspit

Gairebé de viu en viu.

Ell, però,quiti de pena.

Perquè recorda camins,

llunyans rostres, nits de calma,

Resignat, seré filòsof.

De cadell, havia vist

L’esplendor de les mestrances,

Estudis d’antics pilots.

Època d’ametlles toves

Segons formules papals

Or i blanc  de tarongers.

I madame de Pantostière,

Vinguda de Vallgorguina

A parlar polit francès.

........................

I l’altiva sor Ephrem,

Que penjava els severs hàbits,

Ja ningú no sap perquè.

-Prou, et dic. L’ós ballador

Amb les urpes arreplega

Els vailets que no són bons.

Se’ls emporta lluny de casa ,

A la fosca del seu cau,

D’on no tornaries mai .

Menja nens amb safanòria.

Es veu la sang a galet,

Glo, glo, glo fera soturna.

No hi ha mel , ni gel, ni cel.

Xurriaques amb tambor,

Pols i vent de cantonada.

Els dits toquem amb compàs.

Comença de nou la dansa,

Que miren ulls divertits,

-No queris el trajatoi.

Si et repasso pajories,

Busmucaràs pasmuló.

Roda, roda, maleït,

Fins que caiguis sense forces.

Aleshores, a dormir.

Ha ballat l’ós Nicolau

On jo vull que se m’enterri:

A Sinera, prop del mar.