5 de febr. 2013

Any Espriu 2013



L’ÓS  NICOLAU.
Ara tocarem un timbal més afinat,
Si us plau. Que difícil!

Per Placetes i carrers
Fan ballar l’ós Nicolau,
Orb i semiparalític.

-Parrunyó, mou el pinré
Buscaró, després el can.
Paripén, queleraló!

Les puces se l’han cruspit
Gairebé de viu en viu.
Ell, però,quiti de pena.

Perquè recorda camins,
llunyans rostres, nits de calma,
Resignat, seré filòsof.

De cadell, havia vist
L’esplendor de les mestrances,
Estudis d’antics pilots.

Època d’ametlles toves
Segons formules papals
Or i blanc  de tarongers.

I madame de Pantostière,
Vinguda de Vallgorguina
A parlar polit francès.
........................
I l’altiva sor Ephrem,
Que penjava els severs hàbits,
Ja ningú no sap perquè.

-Prou, et dic. L’ós ballador
Amb les urpes arreplega
Els vailets que no són bons.

Se’ls emporta lluny de casa ,
A la fosca del seu cau,
D’on no tornaries mai .

Menja nens amb safanòria.
Es veu la sang a galet,
Glo, glo, glo fera soturna.

No hi ha mel , ni gel, ni cel.
Xurriaques amb tambor,
Pols i vent de cantonada.

Els dits toquem amb compàs.
Comença de nou la dansa,
Que miren ulls divertits,

-No queris el trajatoi.
Si et repasso pajories,
Busmucaràs pasmuló.
Roda, rodamaleït,
Fins que caiguis sense forces.
Aleshores, a dormir.

Ha ballat l’ós Nicolau
On jo vull que se m’enterri:
A Sinera, prop del mar.

0 comentaris:

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Free Samples By Mail