Pere Casaldàliga

Casaldàliga escriu al conclave mentre continua rebent amenaces de morthttp://www.catalunyareligio.cat/articles/37291 Dijous, 7/03/2013

El bisbe emèrit Pere Casaldàliga ha fet arribar un poema al cardenals reunits a Roma per preparar el conclave. “Deixa la Cúria, Pere” és una crida a la purificació de l´Església, centrant la mirada en la pobresa. Segons informa la Comissió Pastoral de la Terra del Brasil, el mateix poema l´ha fet arribar a Benet XVI. 
El mateix portal d´internet que recull aquest text, explica des del Brasil que Pere Casaldàliga continua rebent amenaces de mort a causa del seu suport a indígenes brasilers. Casaldàliga explica a Carta Maior que les amenaces són anònimes i arriben a casa seva per tots els mitjans: telèfon, internet i missatges falsos.
Quan li pregunten sobre l'elecció del nou Papa, ell prefereix denunciar les amenaces de mort, i afirmar la seva fe "en l'esperança de la resurrecció". El bisbe denuncia que les comunitats pateixen els efectes de l'execució de projectes insostenibles des del punt de vista del respecte de les cultures i del desenvolupament participatiu.

Aquest es el text del poema enviat als cardenals i a Benet XVI, que es basa en un text que ja va enviar el 1998 a Joan Pau II.

Pere Casadàliga

Deixa la Cúria, Pere

Deixa la Cúria, Pere,
Desmunta el sanedrí i les muralles,
Ordena que tots els pergamins impecables siguin alterats
per les paraules de vida i amor.
Anem al jardí de les plantacions de banana,
revestits i de nit, a qualsevol risc,
que allà el Mestre sua la sang dels pobres.
La túnica/roba és aquesta humil carn desfigurada,
tants crits d'infants sense resposta,
i memòria brodada dels morts anònims.
Legió de mercenaris assetgen la frontera de l'aurora naixent
i Cèsar us beneeix a partir de la seva arrogància.
En el gibrell ben preparat, Pilat es renta, legalista i covard.
El poble és amb prou feines una "resta",
una resta d'esperança.
No el deixis sol entre els guàrdies i prínceps.
És hora de suar amb la Seva agonia,
És hora de beure el calze dels pobres
i aixecar la Creu, nua de certeses,
i avortar la construcció -llei i segell– del túmul romà,
I fer que claregi
la Pasqua.
Digues-los, digue'ns a tots
que segueix en vigor indestructible,
la gruta de Betlem,
les benaurances
i el jurament d'amor en aliment.
No t'amoïnis més!
Com l'estimes a Ell.
estima'ns a nosaltres,
simplement,
d'igual a igual, germà.
Dóna'ns, amb els teus somriures, les seves noves llàgrimes,
el peix de l'alegria,
el pa de la paraula,
les roses de les brases…
… la claror de l'horitzó lliure,
el mar de Galilea, ecumènicament obert al món.

 (Versió catalana de "Fils de vida")
Extret del blog de Ramon Carreté