21 d’oct. 2010

La Maternitat d'Elna, bressol de l'exili






A la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny des del dia 4 fins el dia 28 de novembre de 2010

Organització: Programa per al Memorial Democràtic de Catalunya
i Ajuntament d’Elna

El 26 de gener de 1939, Barcelona va caure en mans dels franquistes. La guerra estava perduda. Començava l’exili. Era la fugida d’un país sencer, més els milers de refugiats de tots els racons de l’Estat espanyol que s’havien refugiat a Catalunya al llarg de la guerra fugint de
l’exèrcit franquista.
La immensa majoria d’exiliats van ser internats per l’Estat francès en els oficialment denominats “camps d’acolliment”, veritables camps de concentració sense cap condició sanitària vigilats per tropes senegaleses. El fred, la mala alimentació i la deixadesa dels oficials al càrrec van afegir a la pena de l’exili penalitats inhumanes.
Tot i així la vida continuava i nombroses dones ingressades al camp es van veure obligades a donar a llum en pèssimes condicions en unes cavallerisses de Perpinyà. La mortaldat en aquests casos era elevadíssima: si no moria el nadó, moria la mare i, si no, tots dos.

Davant aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa que havia seguit la guerra civil atenent els infants refugiats al bàndol republicà, va organitzar en una residència campestre abandonada de la vila rossellonesa d’Elna una maternitat on atendre les parteres procedents dels camps i els seus fills.
Si bé la major part dels 597 infants nascuts a la Maternitat Suïssa d’Elna eren fills de republicanes arribades a l’exili des de Catalunya, entre el 1939 i el 1944, hi van néixer també infants jueus i d’altres procedències.

La d’Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat d’Elna és una història plena de vida i llum en un dels moments més negres de la humanitat. Com diu Serge Barba, un d’aquells nadons: «La mare em va donar la vida a la Maternitat d’Elna i Elisabeth Eidenbenz, la confiança en el gènere humà».

Una exposició fruit de la col•laboració entre l’Ajuntament d’Elna i la Generalitat de
Catalunya
El 14 de juliol de 2005 es va signar a la mateixa finca on es troba l’edifici que va acollir la Maternitat un protocol de col•laboració entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Elna.
D’acord amb aquest protocol la Generalitat assumia la difusió, especialment al Principat, de la història de la Maternitat.
Després d’un mes i mig de presència al Palau Robert de Barcelona, aquesta exposició, que és conseqüència directa d’aquesta acord de col•laboració, inicia un periple itinerant per diverses localitats, per tal d’acostar aquest fins ara gairebé desconegut episodi de l’exili republicà als ciutadans de Catalunya

Creu de Sant Jordi
Per demanda de diverses entitats i persones de la societat civil catalana el Departament de Relacions Institucionals va elevar al Govern a través del Departament de Cultura la sol•licitud de la Creu de Sant Jordi (2006) per a Elisabeth Eidenbenz, que li va ser concedida en reconeixement pels serveis que va prestar als infants i les mares que van passar per la Maternitat, molts dels quals eren catalans, i per haver protagonitzat una de les primeres accions humanitàries en el sentit
actual d’aquest mot.

Podeu consultar aquest dossier realitzat per la Biblioteca de
Canovelles

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Free Samples By Mail