Es tracta de presentar una petita selecció d’edicions
en facsímil d’obres cabdals de la llengua i de la literatura catalanes. És una
mostra interessant perquè ens permet veure com eren algunes de les grans obres
que han configurat la història de la llengua catalana, des de les Homilies
d’Organyà (segle XII-XIII), la Crònica de Jaume I (segle XIII,
manuscrit del XIV) i el primer text literari imprès a la península: les Trobes
en lahors de la Verge Maria (1474), fins als diccionaris catalans dels
segles XV a XVIII: el Liber Elegantiarum (1489), el Vocabulari
català-alemany i alemany-català de Joan Rosembach (1502), el Diccionari
llatí-català i català-llatí de Nebrija i Busa (1507), el Thesaurus puerilis d’Onofre Pou
(1580) i el Diccionario valenciano-castellano de Carles Ros (1764); les Regles
d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols de pere M. carbonell (1492); el popular
tractat d’agricultura Llibre del Prior (1617); la Gramàtica i
apologia de la llengua catalana de Josep Pau Ballot (1813); les actes del I
Congrés Internacional de Llengua Catalana (1906); la primera Gramática
catalana de Fabra (en castellà, 1912) i, també de Fabra, la Gramàtica
catalana oficial de l’IEC (1918). La mostra es completa amb els originals
del primer Diccionari General de Pompeu Fabra (1932) i de la quarta
edició del Diccionari ortogràfic de Fabra (1917, quarta edició 1937),
així com el facsímil (1906) i l’original de la segona edició (1928) d’Els
fruits saborosos, de Josep Carner. Recomanable per als interessats en la
història de la llengua catalana, que podran fullejar els textos i embadalir-s’hi.
Anònim:
Homilies d’Organyà. Finals del segle XII o començament del XIII. Manuscrit,
8 fulls de pergamí (180 x 125 mm; facsímil: Fundació Revista de Catalunya, 1989;
un altre facsímil: Barcino, Barcelona, 2001). En lletra postcarolíngia amb
influència pregòtica. Un dels documents literaris més antics conservat en
llengua catalana.
Jaume I: Libre dels feyts d’armes de Catalunya (‘Crònica
de Jaume I’). Cap a 1276. (manuscrit de 1343, Biblioteca Universitària
de Barcelona; facsímil: Universitat de Barcelona, 1972). 408 pàg. La primera de
les quatre grans cròniques medievals, dictada pel mateix rei Jaume el
Conqueridor. En lletra gòtica.
Diversos
autors: Trobes en lahors de la Verge Maria.
València, 1474. El primer text literari imprès a la península ibèrica; abans
s’havien publicat a Segòvia les actes d’un sínode episcopal (1472) i a
Barcelona un tractat d’Aristòtil en llatí (1473). (facsímil: Llibreria
París-València, 1979). 112 pàg. En tipografia romana.
Joan Esteve:
Liber Elegantiarum. Diccionari català-llatí. Venècia, 1489.
(facsímil: Inculca, Castelló de la Plana, 1988). 395 pàg. En tipografia gòtica.
Pere Miquel Carbonell:
Regles d’esquivar vocables o mots grossers i pagesívols. 5 pàg.
dintre d’un còdex manuscrit més extens. Barcelona 1492. (facsímil: IEC,
Barcelona 1999).
Joan Rosembach:
Vocabulari molt profitós per aprendre lo Català Alemany i lo Alemany
Català. Perpinyà, 1502. 144 pàg. (facsímil: DEE, Frankfurt am Main,
1991). En tipografia gòtica.
Elio Antonio de Nebrija i Gabriel Busa:
Diccionario Latín-Catalán y Catalán-Latín . Barcelona, 1507.
(facsímil: Puvill Libros SA, Barcelona, 1987). 250 pàg. En tipografia gòtica.
Onofre Pou:
Thesaurus puerilis. Diccionari català-llatí. Barcelona, 1580. 444
pàg. (facsímil: Llibreria París-València, 1979)
Miquel Agustí:
Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril (‘Llibre
del Prior’). Barcelona, 1617. 432 pàg. (facsímil: Alta Fulla, Barcelona
1984). 410 pàg.
Carles Ros:
Diccionario Valenciano-Castellano, València 1764. 350 pàg.
(facsímil: Llibreria París-València, 1979)
Josep Pau Ballot:
Gramatica y apología de la llengua Cathalana. Barcelona, 1813-14.
301 pàg. (facsímil: Alta Fulla, Barcelona, 1987).
Primer Congrés Internacional de la
Llengua Catalana. Barcelona, 1906. 701 pàg. (facsímil:
Fundació II Congrés de Internacional de la
Llengua Catalana, Barcelona, 1986).
Josep Carner:
Els fruits saborosos. Barcelona, 1906 (facsímil: La rosa als
llavis, s.d. [1980?])
Josep Carner:
Els fruits saborosos. Segona edició revisada. LM, Joan Sallent,
impressor, Sabadell, 1928 (original).
Pompeu
Fabra: Gramática de la lengua catalana. Barcelona, 1912.
480 pàg. (facsímil: Leteradura, Barcelona, 1977)
Pompeu Fabra:
Diccionari ortogràfic. Barcelona, 1917. 4a. edició, 1937. 449
pàg. (original).
Pompeu Fabra:
Gramàtica catalana. Barcelona, 1918. 135 pàgines (facsímil; IEC,
2006, amb algunes modificacions respecte a la primera edició).
Pompeu Fabra:
Diccionari General de la Llengua Catalana. Primera edició,
Barcelona, 1932. 1.283 pàg. (original).
20.6.19
Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny
Al llarg de la setmana la Biblioteca s'ha omplert per visitar l'exposició de maquetes de màquines i aparells de les èpoques al llarg de la història, invents que han anat lligats a l'evolució de la Física i de la Tecnologia. Hem pogut comptar amb el grup de persones d'Ampans que ens visiten cada setmana, així com els alumnes de la nostra escola de Balsareny. També s'han fet demostracions per a les persones interessades les tardes. 
Amb ulls grans i rodons veiem aplicacions de l'electromagnetisme que semblen màgia. La bobina de Tesla; el Generador de fricció; l'aparell d'enregistrament del so de Valdemar Poulsen, que va millorar el d'Edison, i el generador de Van der Graaf. El principal atractiu de l'exposició és que la majoria de les maquetes tenen aplicacions pràctiques, visibles i entenedores, molt didàctiques, que fan les delícies dels visitants de totes les edats, i molt especialment dels més menuts, que hi troben unes joguines ben diferents, gairebé màgiques.
Posted in: 
![](https://farm6.staticflickr.com/5781/21300126275_b4ee29c761_m.jpg")