13 de gen. 2011

Classes d'espanyol per a estrangers


Es diu Ferran Gállego. És diplomat en estadística per la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha dedicat més 10 anys de la seva vida a la docència i a l'anàlisi i desenvolupament de sistemes informàtics. Fa uns anys que es dedica a programar software destinat a fer que els telèfons mòbils siguin accessibles per a persones invidents i amb discapacitats visuals. Des del passat 2010 és bibliovoluntari a la biblioteca impartint cada dimecres a les 18:30 una hora de castellà per a estrangers.
Ha cursat com a hobby algunes assignatures de la llicenciatura de filologia hispànica com gramàtica normativa, gramàtica descriptiva i lingüística. No descarta acabar aquesta carrera que tant li apassiona.
"Lo del gusto por las letras viende desde que empezó a gustarme Joaquín Sabina cuando yo tenía unos 13 ó 14 años... me fascinaba la capacidad que tenían algunos para crear belleza con las palabras, fui a por otros cantautores (Aute, Serrat...)... tiras del hilo y de ahí te vas a por la poesía, llegas a Quevedo, Lope de Vega, Góngora y compañía; luego piensas "si tanto hablan del Quijote será por algo" y te lo lees, después el Lazarillo, que si el Buscón, que si la Celestina... que si te apuntas a asignaturas de filología y te hablan de La Biblia, Homero... Voltaire, Goethe, Flaubert, Kafka... "

La idea de ser bibliovoluntari respon a les seves ganes d'ajudar als altres fent una activitat que li agrada

"Me encanta hacer lo que hago. Me lo paso genial y me gusta ese contacto con otras culturas... y si además les ayudo a integrarse un poco, pues la satisfacción ya es completa. No lo vivo en absoluto como un "sacrificio por los demás", al contrario, es una suerte poderlo hacer. Una suerte sencilla, cualquiera podría tenerla, pero es cuestión de dar el paso para buscarla.
Vivimos en un mundo muy cerrado y que tiende a olvidar que al final de cada historia hay personas igualitas que tú y que yo. Si dices "inmigrante" en lugar de "persona" no suenan tan feos los prejuicios, pero no hay que olvidar que, precisamente, inmigrante=persona.[...]Me encantaría, si un día tengo que hacer yo lo mismo, encontrar en mi nuevo país a personas que me tratasen de igual a igual, mirándome a los ojos sin aires de superioridad. Es una cuestión de coherencia, pienso así y así actúo. Y les ayudo, pero no es gratis sino un intercambio, yo también soy más rico después de una hora con ellos cada semana"


I nosaltres estem molt contents que amb la seva tasca ajudi a fer de la biblioteca un espai més integrador. Moltes gràcies Ferran.

4 comentaris:

pepa_75 ha dit...

Muchas Gracias Ferran !!! Si todos pensaban como tu nuestra vida seria mucho mejor.

Susi ha dit...

Es verdad Pepa! tenemos suerte de tener cerca personas con ganas de ayudar a los demás.

Mónica ha dit...

Es una gran sort conviure amb una persona com el Ferran!! M'ha encantat el teu article Susi!!

Susi ha dit...

Gràcies Mònica! crec que la sort és mútua perquè tu també ets una dona molt especial. Diuen que les ànimes bessones es troben a la vida perquè s'atreuen... deu ser per alguna cosa que esteu compartint la fortuna d'estar junts!!
Petonets!
Susi

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Free Samples By Mail