Lola Mariné ens presenta la seva novel·la “Nunca fuimos a Katmandú” el dimecres, dia 15 de juny de 2011, a les 6 de la tarda, a la biblioteca Pere Casaldàliga.
Vaig conèixer la Lola a Barcelona, el dia de Sant Jordi del 2011. Ella signava al seu llibre a una parada que la llibreria “Ploma” havia muntat just al davant del temple de “La Sagrada Família”, i seia just al costat del Santi Fornell, que també estava allà signant el seu llibre “Bufi aquí: aventures i desventures d’un mosso d’esquadra de trànsit”. Em va dedicar el seu llibre i vam quedar que quan l’agenda li permetés, vindria a Balsareny a presentar la seva novel·la.
Em fa molta il·lusió fer-vos una presentació per què també la conegueu i vingueu a conèixer-la personalment el dia 15 de juny.
Lola Mariné va néixer a Barcelona però molt aviat es va traslladar a Madrid per realitzar el seu somni de ser actriu. Va viure amb intensitat la “Movida Madrileña” i va sobreviure al món del teatre i el doblatge durant 20 anys. Després va tornar a Barcelona i es va llicenciar en Psicologia. Una trobada amb les amigues de la infància la va fer recordar que al col·legi ella era “l’escriptora”, i va ser així com va comprendre que la seva veritable passió era l’escriptura i que a això volia dedicar-se la resta de la seva vida.
“Nunca fuimos a Katmandú”. Laura està separada i viu amb la seva filla adolescent, es troba en un moment crític de la seva vida i no és feliç, però no sap com posar-hi remei; Elena és la seva íntima amiga des de la infància i és el seu contrapunt: una dona forta i vehement, que es posa el món per bandera; Gloria és una dona que no té res a veure amb cap de les dues: és superficial i esclava de les aparences, no obstant, les tres, acabaran sent grans amigues. També hi surt la Teresa, una dona humil i treballadora disposada a tot per fer realitat el somni de la seva filla; i la Ruth, una joveneta idealista i rebel. Totes formen part d’un mosaic de dones d’avui, independents i urbanes que viuen i treballen a la Barcelona actual i que, com qualsevol de nosaltres, lluiten cada dia per ser raonablement felices.
És una novel·la que ens fa reflexionar perquè ens mostra dones de carn i ossos amb les seves alegries i les seves misèries. Un llibre valent, sincer, preciós i emocionant que ens descriu com va evolucionant, creixent i millorant cada personatge. Cada una de les dones que hi surt ens mostra alguna debilitat i ens ensenya alguna fortalesa que tots podem arribar a desenvolupar.
Una autora que és capaç d’emocionar el lector amb les seves paraules i d’arribar directament al nostre cor. Felicitats Lola.
2 comentaris:
Es una buena novela,
gracias por compartir.
que tengas una feliz semana.
un abrazo.
Hola Susi,
ens veiem demá, i espero que ens acompanyin molts lectors.
Petons
Publica un comentari a l'entrada