US COMUNIQUEM QUE AQUESTA ACTIVITAT QUEDA ANUL·LADA PER MOTIUS PERSONALS DE L'ESCRIPTORA.
Disculpeu les molèsties!
Presentació del llibre "Diners, sí gràcies" de Janet Selma i Rosa Muro, el dissabte dia 19 de gener del 2013 a les 12 del migdia a la biblioteca Pere casaldàliga de Balsareny.
Us hi esperem!
Us hi esperem!
La nostra prosperitat no depèn només dels ingressos que tenim, sinó de com distribuïm aquests diners que ingressem (siguin més o menys elevats).
Vivim en una societat basada fonamentalment en el consum. A cada cantonada ens trobem missatges de "compra això perquè ho necessites" (el missatge està implícit en imatges, però el que ens transmet és això).
Ens vénen que per aconseguir aquests productes tan meravellosos només necessitem saber signar (o teclejar un número secret) i ja està! Ja tens allò que tan desitjaves i que no et feia cap falta.
Insistim, ara que s'apropen les festes nadalenques, que pagar en targeta de crèdit és només un miratge i una trampa mortal per a la nostra economia i, en conseqüència, per a la nostra estabilitat personal i emocional.
No caure en aquest parany és responsabilitat nostra i només nostra.
NO GASTEM UNS DINERS QUE NO TENIM!! Perquè després ho pagarem molt més car.
Hi ha gent que guanya uns sous importants, però que viu "al dia" i això els fa rics en aparença perquè mentre guanyen aquests diners compraran tota mena de productes, passaran unes vacances luxoses, soparan en restaurants carregats d'estrelles Michelin,... ; però en realitat és una falsa riquesa. Els verdaders rics són aquells que han assolit un nivell d'ingressos passius per cobrir les seves necessitats diàries. Els altres, en el moment que deixin de treballar, baixen en picat de posició econòmica.
Recordem que els ingressos passius són aquells que es produeixen sense que hagis d'estar invertint temps per assolir-los; habitualment els nostres ingressos són actius: cobrem uns diners a canvi del nostre temps.
1 comentaris:
Vivim en una societat basada en el consum. Probablement, aquesta és la característica fonamental del nostre temps, que alguns han batejat com "l'era del consum". El consum s'ha convertit en el motor de la vida econòmica, la dinàmica central de la nostra societat i el punt de vista des del qual la major part de la població contempla el món. S’ha arribat a dir que el consum ha envaït l'esperit dels pobles i que omple, en part, el buit que han deixat, la família, la comunitat o les grans utopies. Però jo m’atreviria a dir que això no ve de la crisis. Quan jo era jove ja pesava. Si el veí tenia una rentadora nova, l’altre es comprava una tele. És veritat que la feina era més segura, era molt difícil que et fessis fora, però l’ambició de la gent ja la teníem en aquells tems. Si hi ha una cosa curiosa es que la gent és compra un mòbil per parlar i el que menys fa és precisament això. Tens raó, amb tot passa igual...
Publica un comentari a l'entrada