20 d’abr. 2009

Firmin, el ratolí de la biblioteca


Hi havia una vegada, una senyora que es deia Clara que vivia en una casa molt bonica al mig d’un bosc al costat de Balsareny. Durant el dia arreglava el jardí, netejava, cuinava i teixia. A les nits s'asseia en una butaca molt còmoda, llegia un dels seus llibres favorits, prenia una tassa de llet, i menjava un deliciós tall de coca de xocolata.
La senyora Clara gaudia moltíssim d'aquelles nits de lectura, fins que un dia va descobrir que un petit ratolí se li menjava la coca de xocolata, prenia la seva llet i llegia el seu llibre.
L'endemà , mentre la Clara netejava el jardí, es va trobar amb el carter i li va explicar el que li passava.
El carter li va aconsellar que comprés un gat, i així podria atrapar aquell ratolí desvergonyit.
Tan aviat com va poder, va anar a la fleca, va comprar la coca de xocolata i li va demanar a la fornera un dels seus gats. Quan va arribar a casa, es va trobar que el gat només feia entremaliadures: destruïa els seus plats de porcellana i durant la nit només dormia mentre que el petit ratolí es menjava la coca de xocolata , es llegia el llibre i se li bevia la llet.
L'endemà, en veure que el gat no li solucionava el problema, la senyora Clara va anar a la fruiteria i li va explicar el cas al senyor fruiter, que li va aconsellar que comprés un gos.
I així ho va fer. Però va passar que mentre el gat trencava les coses de la casa el gos feia forats al seu bonic jardí i el ratolí seguia menjant la coca de xocolata, prenent la llet i llegint el llibre.
Desesperada, la senyora Clara li va preguntar al senyor carnisser que podia fer per desfer-se d’aquell ratolí empipador i el li va respondre que el millor que podia fer era comprar-se un mussol però quan va arribar a casa va descobrir que el mussol dormia de dia i volava tota la nit, trencant tots els guarniments que penjaven de les parets. Mentrestant, el gat i el gos dormien perquè estaven súper cansats. Aprofitant aquest desgavell el ratolí seguia menjant la coca, llegint el llibre i prenent la llet.
L’àvia farta, però molt farta de la situació, va anar a veure a la veterinària del poble i li va demanar quin seria el millor animal per atrapar el ratolí i ella li va recomanar una serp.
De tornada a casa plovia moltíssim i la serp es va constipar. Llavors la pobra Clara va haver d'oferir-li el seu llit i donar-li la medicina, mentre cada animaló feia el que volia, i el ratolí també.
En veure que cap animal podia solucionar el seu problema se li va ocórrer una genial idea; comprar una trampa . Aquella mateixa nit li va posar formatge i va esperar adormida a una cadira, però quan es va despertar, la trampa estava intacta. La seva idea no havia estat tan bona ja que a aquell ratolí el formatge, segons semblava, no li agradava. La Clara va pensar, va pensar i va pensar, fins que va trucar al carter i li va dir que s’endugués tots els animals i es va posar a endreçar tota la casa. Al cap d’una estona va anar a la fleca i va comprar una gran coca de xocolata i després un llibre.
Quan va arribar la nit es va quedar mirant la seva impecable casa i va cridar al ratolí, i el va convidar a una tassa de llet, li va servir una boníssim tall de coca de xocolata i li va oferir el llibre que li havia comprat. Després de tot, era millor tenir-lo com a amic i tenir un company de lectura, perquè aquell ratolí , era el que es portava millor i a més, compartien els mateixos gustos.
Aquell ratolí tan entremaliat i llegidor es deia Firmin i vivia en una caseta molt bonica situada al mig d’un bosc, just al costat de la casa de la senyora Clara. Cada dia sortia a passejar per enfortir la seva musculatura. S’alimentava de les coses que trobava al bosc i dels trossets de coca de xocolata que li donava la seva veïna.
En Firmin llegia de nit i feia molt exercici de dia, perquè era un ratolí molt saludable!
Un dia el Firmin va sentir dos nens que parlaven entusiasmats: deien que havien estat en un lloc meravellós ple de llibres on tota la gent de Balsareny hi podia anar per aprendre moltes coses, per llegir diaris, revistes, contes, novel•les...I també es podien emportar les coses a casa i tornar-les al cap d’uns quants dies. Fins i tot tenien música, pel•lícules i ordinadors per connectar-se a internet!
En Firmin parava orelles per veure si podia esbrinar quin era aquell lloc. Fins que va escoltar un que deia:
- I on dius que és, la biblioteca de Balsareny?
- No té pèrdua, és molt fàcil de trobar - li responia l’altre -. Al mig del poble, al costat de la carretera hi ha un rètol il•luminat que indica on és la farmàcia. Doncs bé, quan trobis la farmàcia, agafa el carrer que comença a pujar just al davant, que es diu carrer del Nord, i a mà dreta, trobaràs unes portes blanques amb un rètol que diu: “Biblioteca Pere Casaldàliga”
En Firmin, de geografia, no en sabia gaire, però sí que sabia que aquell bosc era molt a prop de Balsareny perquè quan sortia a passejar per la carretera havia vist un rètol ben gran que deia: BALSARENY.
Una nit, que no podia dormir imaginant com seria la biblioteca de Balsareny, va decidir fer una escapada al poble.
- Si hi vaig de nit - va pensar - , ningú no em podrà fer mal ni cap gat se’m voldrà menjar.
Que l’empaitessin els gats ja ho entenia, perquè els gats s’alimenten de ratolins, però que l’empaitessin els humans era ben estrany. En Firmin sabia que els humans, quan veuen un ratolí, comencen a cridar i a saltar i, si poden, intenten matar-lo. Era una mania ben estranya que tenien els humans - pensava el Firmin.
Quan va arribar era molt tard. Balsareny era il•luminat pels fanals dels carrers i no hi corria ni una ànima!
Des de la carretera va veure de seguida el rètol de la farmàcia i va pensar: - Ja hi sóc! No ha de caure lluny, la biblioteca.
Efectivament: unes quantes passes més amunt va trobar unes portes blanques i el rètol de la biblioteca... que estava tancada!
No hi fa res! – va pensar.
Els ratolins tenen els ossos molt flexibles perquè són fets de cartílags, com l’os de nas dels humans. Així que es va estirar fins que va poder passar per sota la porta com si fos una carta de paper!
Quan va entrar va trobar la biblioteca il•luminada pels llums d’emergència, que són els que s’engeguen sols quan s’apaguen tots els llums i es tanquen les portes.
Va mirar amunt i va veure un quadre molt bonic que va llegir que era el Pere Casaldàliga. Tot llegint va aprendre que el Pere Casaldàliga és un bisbe que va néixer a Balsareny i que ara viu al Brasil ajudant la gent pobra. És molt bonic que la biblioteca porti el seu nom – va pensar.
Després de mirar el quadre va veure tots els llibres! Va anar a la secció infantil i va agafar la Caputxeta, i els Tres Porquets, la Llegenda de Sant Jordi, el Jerónimo Stilton, la Tina Superbruixa, els llibres d’animals, d’endevinalles, de jocs,...
S’estava fent de dia i encara li faltaven tantes coses per veure!
Realment la biblioteca era un lloc meravellós. Un paradís on ell volia viure per sempre. I així ho va fer.
Es va acomiadar de la senyora Clara, es va construir una caseta molt petita sota la tarima de la secció infantil... i aquí s’ha quedat! Però no el veureu mai de dia, perquè només surt de nit a llegir un llibre cada dia.
I CONTE CONTAT, JA S’HA ACABAT!

Josep Estruel Filella
Susi Rodríguez Melero

0 comentaris:

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Free Samples By Mail