9 de gen. 2013

Els joves i la lectura


Nombroses investigacions indiquen que l’ús de la lectura com a activitat d’oci es va  incrementant en els nens i nenes fins a l’edat d’11 anys. Després, aquesta tendència disminueix, especialment entre els nois, i quan acaben l’educació secundària obligatòria molts no tenen el menor interès en la lectura per plaer.
És possible que un dels motius per els quals es produeix aquest desencant  sigui la gran oferta d’activitats d’oci que competeixen amb la lectura i que els joves tenen, avui en dia, tant a mà.
Per això el foment de la lectura en l’edat de l’adolescència es converteix en un gran repte per a pares, docents i bibliotecaris en la seva intenció de contribuir en el seu desenvolupament intel•lectual, en la seva maduresa i en la seva coherència emocional.
Emili Teixidor, en el seu llibre “la lectura i la vida” fa unes recomanacions  estratègiques, d’allò més interessant s, sobre la manera d’abordar aquest objectiu tant difícil d’aconseguir: fer que els joves llegeixin. I la seva primera recomanació passar per animar als pares a contagiar el desig de llegir, sense imposicions, per simple imitació, predicant amb l’exemple.
Carme Riera confessava que la seva passió per la lectura es va despertar per dues vies: pels poemes que la seva àvia li llegia i per la prohibició del seu pare d’accedir a la seva biblioteca, sempre tancada amb pany i clau, que li suggeria l’accés a un món meravellós. També comenta que algun professor anava a classe amb tres llibres i anunciava que tot seguit parlaria de dos llibres. Immediatament els alumnes l’avisaven que en portava tres, de llibres, però ell els deia que l’altre l’havia agafat per error i els comentava que no era un llibre per a ells, que tenia massa temes compromesos per a la seva edat i que la seva lectura requeria un esforç superior al que ells podien fer, etc. Parlava dels altres dos llibres e i els recomanava però quan marxava, deixava deliberadament sobre la taula els tres llibres i els alumnes aprofitaven per apuntar el títol del llibre prohibit i, si podien, el llegien.
Això ens indica que un dels motius dels adolescents per llegir ha de ser la curiositat desbocada, la passió per descobrir altres mons, conèixer herois i bergants agosarats, transgressors...l’espontaneïtat i la il•lusió del descobriment personal.
Altres maneres de fer venir ganes de llegir poden ser recomanacions com: fer lectures en veu alta, fer dramatitzacions de llibres (convertint així el llibre en una peça de teatre), presentar un llibre escollit per un grup de lectors a una altra classe, buscar finals alternatius a una història, escriure paròdies sobre el llibre que s’ha llegit, etc.
Pedro Salinas comentava que l’art de la lectura és cada vegada més difícil. Requereix temps, silenci i una certa predisposició interior.
L’escola ha de mantenir un paper determinant en l’orientació de les lectures dels clàssics. L’alumne s’ha de trobar amb alguns llibres meravellosos i inoblidables de la literatura i així hauria de començar el seu coneixement elemental i la seva admiració per aquests textos que poden marcar una vida.


Segons diversos neurolingüística el contacte amb el llenguatge oral no es suficient per desenvolupar completament les seves funcions lingüístiques. Per al desenvolupament complet del cervell cal aprendre a reconèixer algun sistema compartit de signes visuals, és a dir, cal aprendre a llegir.
Existeix un concepte anglòfon anomenat literacy que aglutina totes les aptituds que una persona pot desenvolupar en relació a la paraula escrita i oral: lecto-escriptura, capacitat de parlar i escoltar, comprensió de textos, capacitat de desxifrar i emetre enunciats complexos en una llengua. Llegir ens fa millors persones  i més felices perquè , dominant aquestes aptituds assolim el ple desenvolupament cognitiu en el context on vivim, on no llegir resta oportunitats.
Pel que fa a la competència que exerceixen les noves tecnologies sobre els llibres, Sebastià Alzamora, considera que no es tracta en realitat d’una competència sinó d’un efecte positiu multiplicador. La lectura es consolida com una eina fonamental en la societat del coneixement i la comunicació globals, obrint-se a nous suports tecnològics.  Segons ell, l’efecte de les noves tecnologies té també un efecte imprevisible, donat que es troba en plena efervescència.
Es tracta en definitiva de detectar i respondre les necessitats lectores dels nostres fills adolescents i motivar-los per tal de convertir la lectura en un hàbit que els servirà per créixer i per desenvolupar el seu esperit crític.
BIBLIOGRAFIA:

Teixidor, Emili. La lectura i la vida. Barcelona: Columna, 2007
Girbés, Joan Carles. Guia pràctica per a fer fills lectors. Alzira: Fundació Bromera per al foment de la lectura, 2008.
III Jornada de Foment de la lectura al Prat de Llobregat: idees i experiències lectores. El Prat de Llobregat: Biblioteca A. Martín, 2010.
Alfaro Olmedilla, Juan José. Nuevas estratégias para acercar los adolescentes a la lectura. Mi biblioteca, año VII, núm. 25, primavera 2011, p.29-31.

Manso-Rodríguez, Ramon Alberto. Bibliotecas, fomento de la lectura y redes sociales: convirtamos amigos en lectores. Dins El profesional de la información, 2012, juliol-agost, v. 21, n. 4. ISSN: 1386-6710.

0 comentaris:

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Free Samples By Mail